Mirades

Mirar: aplicar el sentit de la vista a una persona o cosa per veure-la, dirigir la mirada cap un indret, observar, examinar amb els ulls.

IMG_0312.JPGUna definició que se’ns queda ben curta quan pensem en com mirem als infants a Lo Niu.

Sabeu la dita de “Hi ha mirades que maten?” doncs això mateix, hi ha molt poder darrere d’una mirada, molta força que pot matar o pot curar i sovint no som conscients de com mirem als nostres infants i a les persones del nostre voltant.

Quan mirem a una persona com una incapaç, o com aquella que no para mai quieta, la que sempre fa la guitza, que pega, que és valenta, que té gels, que és perfecta… La límitem a ser això que nosaltres creiem observar en ella, prenent-li la oportunitat de ser allò que com a ésser vulgui ser. En lloc de facilitar-li la llibertat d’ànima la engarjolem baix unes creençes, estereotips i exigències nostres. Reduim tota la seva éssencia a allò que nosaltres creiem que veiem en ella. I persuposat la majoria de vegades allò que veiem en l’altre és alguna cosa nostra, l’altre nomès ho rep amb una mirada.

Diuen que els ulls són la finestra de l’ànima, nomès amb una mirada podem observar aquesta éssencia de l’ésser, amb una mirada amplia, sense judici, mirant per observar tot allò que veiem i tot allò que percebem, obertes als sentits, així mirem als infants a Lo Niu, sense engarjolar, donant llibertat, sostenint, cuidant i sanan; amb unes famílies que és miren, és treballen i posen consciència en elles mateixes per poder cuidar en respecte.

Observem i sentim moments tant fantàstics i especials com aquests:

Connectats en construir, agafen materials i creen,  sense qui ningú dig res, faci res, nomès escoltant-se a ells mateixos. IMG_0945 2.JPG La natura els relaxa, descobrir el món els fascina, i compartint moments així és creen vincles importants. Que mai perdin l’interès pel món i per crèixer.IMG_0353.JPGSom éssers socials per naturalesa, a partir dels 2 anys ja gaudeixen del joc compartit, i no cal que ningú els ho digui, ells mateixos fan canvis en el joc i la manera de relacionar-se.IMG_0325.JPGEls infants ens fascinen cada dia amb els seus puzzles, treballen habilitas matemàtiques, ells escullen el material i hi treballen, un altre cop sense que ningú els digui res.IMG_0307.JPGMoviment lliure la base del pensament lliure! Equilibri i seguretat per a la vida.IMG_0350.JPGCreativitat, joc simbòlic, donant diferents ús als materials, i aquestes idees d’on surten? si, si, d’ells mateixos, ningú els diu com han de jugar ells troben el com.IMG_0940.JPG

Observant totes les meravelles que fan sense ser dirigits, ni insinuats, ni manipulats per ningú, simplement escoltant-se a ells mateixos i connectant-se amb ells, en quin moment els adults pensem que hem de dirigir les seues activitats? I perquè pensem que arribarà un moment en que no seràn capaços d’aprendre i  algú els haurà de dirigir els seus processos?

És evident, si mirem un infant ampliament i sense judici que el veure’m com un ésser capaç que té curiositat, habilitats, ganes, vida, força, ritme… que ho té tot per continuar creixent i aprenent com ha fet fins ara. Simplement necessiten acompanyament respectuòs en els seus processos. I nosaltres, les persones adultes, que necessitem per acompanyar aquests processos sense dirigir-los? Per creure amb les seves habilitats per seguir creixent?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s